dimarts, 28 d’abril de 2015

Assajos i més assajos


Bé com vaig dir en la meua anterior entrada us vaig a explicar com van ser els assajos del programa.
El primer dia assagem amb el grup de Vicky.
Toni va imprimir una escala on teniamos assenyalat quan parlava cada persona i que és el que deia. A partir de ahi les xiques em deien que cançons volien que els introduïra, en què moment i quant temps.
També podien introduir efectes especials com a aplaudiments, esbroncs etc.
Vam estar una hora assajant i la veritat va eixir molt bé.
Elles estaven una mica nervioses i jo la veritat que també, com en tot assaig havien alguns errors però molt pocs i de tant en tant rèiem per a tranquil·litzar els nervis. En 15 minuts l'assaig estava acabat.
L'endemà li tocava a l'altre grup assajar. Cristina no va poder venir a l'assaig però igualment va eixir molt bé, les xiques i Nacho van saber improvisar sobre la marxa i també vam tenir moments de molts riures.
Són experiències que m'agradarien tornar a repetir.

Aprenent a ser tècnica



Com ja sabeu els meus companys i jo estàvem fent un programa de radi en el qual estàvem separats en dos grups.
Un format per Laura C., *Vicky i Paula el que abordaven tres temes diferents que pogueren interessar a la gent ja que el programa anava a ser escoltat en directe.
L'altre grup estava format per Cristina, Marta, Laura G., Elena i Nacho en el qual també abordaven temes molt interessants i divertits.
I preguntéssiu pel meu. Jo vaig decidir ser tècnica de so perquè tot el que té una mica de relació amb música m'encanta com veieu en l'el títol del meu blog, la música és el meu estil de vida.
Jo m'encarregava d'apagar o encendre els micròfons en el moment indicat, introduir les cançons quan els companys me la demanaven etc.
Toni em va estar ensenyant com utilitzar el programa de l'ordinador i la veritat no em va resultar tan difícil com imaginava, era bastant fàcil i jo ja tenia certa experiència amb tot aqueix món.
M'encantava poder introduir les cançons i els micròfons i practicant tot acaba eixint bé.
En la meua pròxima entrada explicaré com van ser els assajos amb cada grup, va ser una experiència única.

dimecres, 11 de març de 2015

Característiques del llenguatge radiofònic

 

La paraula

La paraula radiofònica és un dels sistemes expressius de major força estètica i significativa. En moltes ocasions el pes comunicatiu recau exclusivament en l’expressió oral dels locutors.

L’escriptura radiofònica

Tot i que en l’apartat dedicat als gèneres i formats radiofònics ens endinsem en les pautes bàsiques per a l’elaboració i redacció de tot tipus de relats

Hem de tenir molt present que els oients radiofònics fem un exercici perceptiu diferent quan escoltem la ràdio que quan llegim un diari o mirem la televisió. Quan a la ràdio escoltem una notícia no tenim el text davant per llegir-lo o rellegir-lo si no l’hem entès. És per aquest motiu que el procés de percepció i comprensió sonora ha de ser immediat, simultani o quasi - simultani a l’audició –pensem en una audició tradicional de la ràdio, no en l’audició de material enregistrat que podria tornar a ser escoltat -. Per tant els textos radiofònics hauran de facilitar aquesta descodificació i per això esdevenen característiques essencials: que siguen textos de fàcil comprensió, que seguen clars, que ajuden a recordar els elements més importants i, en general, que faciliten una bona retenció global.
També caldrà tenir present que la ràdio és acusmática, és a dir, que la sentim però no veiem allò que genera el so, la font sonora.

Tenint en compte aquestes característiques podem afirmar que els textos que s’escriuen pensant en la ràdio hauran de ser:
  • CLARS: és a dir, de senzillesa expositiva, que no vol dir simples.
  • REDUNDANTS: els textos hauran de redundar en el més important, per tal d’evitar esforços de memorització, i que es puga comprendre el significat global del missatge. No obstant, no s’ha de confondre la redundància amb la repetició exagerada.
ADAPTATS ALS OBJECTIUS COMUNICATIUS: és important que en la preparació dels textos radiofònics es tinga clar a priori quin són els objectius comunicatius, és a dir, a quin tipus de públic s’adrecen per tal d’adaptar-ne continguts i maneres expressives, i quina funció bàsica ha de tenir el text, és a dir, quina és la intencionalitat comunicativa de l’emissor, perquè no és el mateix, per exemple, la voluntat d’informar que la d’entretenir.  

L'expressió oral

L’etapa de verbalització dels textos radiofònics l’hem d’entendre com una etapa d’atribució de sentit i expressivitat a allò que prèviament s’ha escrit per llegir o s’ha guionitzat per explicar amb parla natural i espontània

To

Des d’un punt de vista físic el TO d’un so depèn del nombre d’oscil·lacions o freqüència de vibracions per segon. Així el to d’una veu dependrà del nombre de vegades que vibrin els plecs vocals de la laringe del parlant. Des d’un punt de vista perceptiu el TO l’associem a la sensació d’agut o greu que percebem en escoltar una veu. A major freqüència de vibració el to de la veu serà més agut, a menor freqüència més greu.

Intensitat

Des d’un punt de vista físic la intensitat depèn del grau d’obertura o amplitud dels plecs vocals. A major obertura més intensitat. Des d’un punt de vista perceptiu la intensitat l’associem a la sensació d’energia, de força, del fluix o del fort que sona una veu.Podem controlar la intensitat de la veu incrementant o disminuint la pressió pulmonar

Timbre

Perceptivament el concepte de timbre s’associa a la complexitat del so. És l’element identificador d’un so que en marca la personalitat . Així, dos sons que provenen de dues fonts sonores diferents i, que tenen el mateix to i la mateixa intensitat, són percebuts per l’orella humana com a sons amb matisos diferents.

Hi ha autors que afirmen que, en el cas de la veu humana el timbre es invariable perquè bona part de les ressonàncies (o harmònics) provenen de parts del cos que sempre són estables. Però el timbre de la nostra veu es pot modificar, ja que disposem dels ressonadors nasal i bucal, que són variables i maleables en forma i mida. Penseu, sinó, en la feina que fan els imitadors.

Una segona tècnica d’expressió oral és l’ús adequat de la respiració. En parlar en veu alta o locutar ens cal emprar formes de respiració que evitin la fatiga, que ens garanteixin un bon volum d’aire i que no ens obliguin a una entonació forçada.
Es recomana d’emprar l’anomenada respiració abdominal., que és la de major rendiment, perquè permet recollir major capacitat d’aire en tant que s’espandeix la zona baixa dels pulmons gràcies al control del diafragma i dels músculs abdominals.
Finalment, per a una bona tècnica d’expressió oral caldrà també tenir en compte la velocitat de locució o parla. Hem de ser conscients que cadascú de nosaltres té una velocitat discursiva pròpia que adapta segons la situació comunicativa. No és el mateix llegir un conte, un text informatiu o parlar de forma espontània.

Grup fònic

En el discurs oral la unitat formal mínima amb la que organitzem el text no és la paraula. Quan parlem, ho fem lligant acústicament seqüències o grups de paraules que separem amb pauses. Així, el grup fònic és la seqüència mínima del discurs oral. És el paquet o seqüència de paraules que es troba delimitat per dues pauses.

Pausa

La pausa és el silenci breu que s’insereix en el continuum sonor de la veu. Es tracta d’un silenci entre els grups fònics que no dura més de 3 segons. La pausa serveix com a enllaç ideològic entre les grups fònics, però actua de forma inversa:
  • com més llarga és una pausa, menor és la sensació d’enllaç entre els continguts dels grups fònics.
  • com més breu és la pausa, més vinculació s’estableix entre els continguts.
Òbviament, les pauses responen a dues raons, d’una banda a la necessitat fisiològica que té el parlant de respirar i d’altra a la necessitat de donar significació al text tot indicant i reforçant els valors semàntics dels grups fònics final d’enunciat, inici d’enumeració, etc. El més adequat és fer coincidir amb dues formes de pausa.





dimarts, 17 de febrer de 2015

Valoració de l'exposició dels meus companys



Ja us he explicat la meua experiència amb la conferència i ara vaig a valorar als meus companys.
Les conferències que jo he vist la veritat és que m'han agradat.
Pense que tant els meus companys com jo mateixa hem fet un bon treball i hem treballat durament per a poder fer un bon treball i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
Com tots, al principi es posaven nerviosos, alguns més que uns altres, però conforme passa el temps i t'acostumes al públic, els nervis passen i acaba agradant-te la sensació d'estar davant de gent, que tots t'atenguen, i poder així ensenyar alguna cosa que tu has après.
Cap conferència ha sigut avorrida, totes han estat captant l'atenció dels companys a través de riures o simplement perquè el tema escollit i exposat era molt interessant.
No hi ha hagut cap especialment que m'haja agradat més que uns altres, simplement, tots m'han agradat per igual i felicite a tots els meus companys per la faena ben feta.

La meua experiència amb la conferència


Com vaig dir en la meua entrada anterior, us vaig a explicar la meua experiència sobre la conferència.
La tasca primera és llegir el llibre que tu vols exposar i açò porta uns quants dies ja que havia de triar què posar i què llevar, etc.
Una vegada has llegit i triat els temes de què vas a parlar, cal començar a resumir. Açò va ser una mica mes lent perquè no sabia quines idees posar quines sobraven i bé és una mica embolicat, la qual cosa em va portar una setmana i mitja almenys.
Al meu entendre el més costós és crear el power point, és un vertader embolic. Vaig tardar prop de dues hores, és una cosa que cansa perquè has de tenir molta concentració i saber escollir molt bé quines idees vas a plasmar en la pantalla i quines altres vas a desenvolupar conforme dónes la conferència.
El meu tema no era especialment molt complicat en el sentit de vocabulari tècnic sinó que eren moltes idees i havia d'enllaçar-les totes per a arribar a una conclusió convincent.
Ha sigut una bona experiència en el sentit que cada vegada que em toca exposar és com un entrenament per al futur i és una cosa que m'ajuda i em forma per a poder fer-ho cada vegada millor. M'he sentit molt bé i al final em va a agradar l'experiència d'exposar i tot.

El llenguatge del cos, relacions interpersonals


Aquestes dues últimes setmanes ens hem dedicat a preparar diverses conferències. A mi, en concret, m'ha tocat el tema "La comunicació del cos, relacions interpersonals".
Aquest llibre m'ha aportat molta informació sobre com actuem les persones en diverses situacions. És curiós com reacciona el cos humà o nosaltres mateixos davant situacions incòmodes o comprometedores.
Van haver-hi quatre apartats que em van agradar i van ser els que vaig triar per a la meua exposició, el primer apartat va ser la paraula i el silenci, com són d'importants en el nostre dia a dia i de necessaris.
Com a segon apartat vaig escollir la mà, òrgan de relació amb els altres. Tractava bàsicament d'en quines situacions i quin significat tenen els gestos que fem amb les nostres mans.
Un altre apartat que vaig triar va ser l'aparença, a través de la qual podem imaginar el caràcter o com és la persona.
I finalment, la comunicació, com ens relacionem a l'hora d'asseure'ns en la taula amb altres persones.
Ha sigut una bona experiència i un llibre que m'ha agradat en general.
En la següent entrada detallaré com va ser la meua experiència creant i traient idees per a la meua conferència.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Dues setmanes de viatge

Durant estes dos setmanes ens hem centrat a crear o planificar el nostre viatge. Cada un hem triat un lloc diferent i vam fer una xicoteta exposició amb el més interessant de cada lloc per a així poder triar el lloc a què volíem anar. 

No podíem triar entre tants llocs que havíem buscat i decidim fer tres grups en classe i que cada grup fera un exposició amb les activitats culturals, llocs a què anar en el nostre temps lliure, i el cost en general del viatge. Els tres llocs triats van ser: Granada, Madrid i Toledo.

En el meu grup estem treballant Cristina, Marta i jo i busquem informació sobre Granada.
A mon m'ha tocat parlar sobre les activitats culturals que per cert hi ha molts tours i visites guiades gratuïtes per tota Granada i pels llocs mes interessants d'esta, Marta esta treballant amb els llocs a què anar en el nostre temps lliure i també esta trobant llocs molt interessants. Cristina s'encarrega del cost general de la nostra estada allí i les menjars en general. Divendres passat ens tocava exposar però per circunstacias no vam poder i estem esperant el dia en què exposem el nostre viatge a Granada, que en ma opinió en molt interessant i divertit.